Investiguem sobre nous elements de trobada i representació de la realitat a partir de les condicions quotidianes –la presó, en aquest cas- i formes de fer que integren els continguts. Així, fins ara, aquestes inquietuds s’han concretat en l’àmbit teatral en un treball sobre la fragmentació dels textos, la no pretensió de realisme, que les formes parlin per sí mateixes del conflicte i la crisi, els límits de la representativitat, el qüestionament de les idees d’unitat, totalitat i coherència del sentit, i l’experimentació sobre la sostracció de la paraula de la seva posició preeminent en la jerarquia de la comunicació.
Això comporta unes noves maneres de fer teatre que qüestionen el paper dels diferents agents en el procés creatiu: des del director, els actors, l’espai, la creació del text fins als seus continguts.
Però s’insisteix en el concepte de procés, en què el més important no és “el què” sinó el “com”. Així doncs, pretenem crear dinàmiques obertes d’investigació que permetin donar espai a la pluralitat dels llenguatges, les preguntes i qüestionaments sobre els processos creatius en paral·lel a les dinàmiques de poder i conflicte de les nostres realitats.
Aquest projecte parteix de la consciència que les perspectives des de les que s’aborda el paper de l’espectador afecten a tots els elements que configuren la creació teatral. Així, la creació del personatge, el procés creatiu, el paper dels actors, el director i la funció del llenguatge teatral, l’espai de representació i d’acció es veuen afectats pels pressupostos o suposicions des dels quals l’obra de teatre s’acosta –o no- a l’espectador.
En un primer moment, aquesta investigació es va basar en una indagació teòrica sobre el rol dels espectadors en la història del teatre i sobre la idea i funció de la creació teatral des de la filosofia, l’antropologia, la psicologia i la sociologia.
També es va dur a terme una primera investigació de camp sobre les suposicions i l’impacte de les obres representades a les presons.